Temps estimat de lectura: 7 minuts
Cada desacord pot ser una oportunitat per canviar hàbits, millorar la comunicació i evitar conflictes de relació amb la parella, familiars, amics, companys, etc. Els conflictes són naturals i formen part de la humanitat. Aquests són alguns dels hàbits que utilitzen les persones que gaudeixen d’una bona comunicació i minimitzen els seus conflictes, i que es treballen en processos de coaching on la persona vol millorar les seves relacions interpersonals i la comunicació.
1. No centrar-nos en les coses negatives, sí canviar el focus d’atenció
Prendre consciència d’allò que ens agrada de l’altra persona, d’allò que ens uneix, en comptes de centrar-nos en allò que ens diferencia. Diversos estudis avalen que l’atenció és selectiva (ens fixem en determinades coses en detriment d’unes altres, encara que moltes vegades no siguem conscients d’això).
2. No queixar-nos, sí transformar queixes en peticions
És necessari explicar clarament què sentim i què volem o esperem de l’altra persona. No podem pretendre que l’altra persona endevini les nostres necessitats o pensaments. Practicar les comunicacions del “jo”: “Jo em sento ___ quan ___ perquè___ i a partir d’ara prefereixo/necessito que facis / diguis___”
3. No a les crítiques destructives, sí a les crítiques constructives
Inclouen una crítica enmig de dues frases positives, la qual cosa en psicologia es denomina la “tècnica sandvitx o entrepà”. Es tracta d’expressar una frase en positiu, una frase amb la nostra crítica i una frase en positiu, dient-les totes seguides, sense pauses. Per exemple, “M’agrada quan m’ajudes a preparar el menjar, i em sento malament cada vegada que et quedes navegant per internet i apareixes a la taula just en el moment de començar a menjar. M’encantaria compartir els moments de preparació.”
4. No intentar convèncer, sí practicar l’empatia, expressar i preguntar pels sentiments
De vegades quan donem la nostra opinió o arguments sobre temes, busquem convèncer a l’altra persona perquè canviï, pensi o faci el que volem. Preguntar “com ho veu l’altra persona”, “com se sent” o “què necessita de nosaltres” ens ajudarà a entendre a l’altra persona des d’una altra perspectiva. Empatitzar implica posar-se en el lloc de l’altra persona, sense jutjar, amb la intenció d’entendre-la i de reconèixer les seves emocions. Substituir la frase “hem de parlar”, que pot ser percebuda com una amenaça, per una frase tipus “Tindràs un moment aquesta tarda o matí per parlar de …. ?”, concretant explícitament el tema que volem tractar.
5. No allargar les discussions o converses sobre temes recurrents, sí tancar capítols i expressar necessitats
Evitar tornar a treure els mateixos temes, sense prendre cap decisió conjunta amb enfocament a solucions. Evitar barrejar diversos temes en una mateixa discussió. Si sabem que anem a parlar d’un tema que generarà discussions interminables, marcar un temps límit. Si tenim posicions o postures diferents, buscar les necessitats i interessos comuns que hi ha darrere.
6. No interpretar, sí preguntar obertament
Preguntar sense jutjar. Hem d’evitar el fet d’interpretar les frases, pensaments i senyals no verbals, conductes de l’altra persona. Si no preguntem obertament, no podem induir què pensa o perquè ha actuat d’una forma concreta, l’altra persona. Quan preguntem, cal escoltar activament, assentint, parafrasejant i contrastant el que hem entès.
7. Ni crítiques destructives ni amenaces ni insults, sí llenguatge positiu i respectuós
L’altra persona no té la responsabilitat de la nostra felicitat. Amb les persones amb qui ens relacionem compartim un camí més curt o més llarg, i no ens obliguen a quedar-nos amb elles. Per això, hauríem de canviar el “cada dia el suporto menys” per un “avui escullo estar amb aquesta persona”. Prenguem consciència de la nostra responsabilitat en una situació determinada. Criticar de forma destructiva, insultar i amenaçar a l’altra només farà la bola de neu més gran, i restarà felicitat dia a dia.
8. No discutir sobre els mateixos temes, sí negociar i pactar petits canvis
Fer-ho de forma gradual i realista, de forma recíproca, acordant què pot aportar o canviar cada membre de la parella, grup de companys/amics o família, i amb terminis concrets. Recordem les paraules de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry: “Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció”.
9. No reiterar el passat, sí parlar sobre el present i el futur
Evitar treure “els draps bruts” i recordar constantment a l’altra persona què és el que va fer que ens va molestar o ens va fer sentir malament fa molt temps. Si ens sap greu o ens molesta alguna conducta o alguna cosa que ens ha dit l’altra persona, és millor aclarir-ho en un temps breu (al cap d’una estona o l’endemà, per exemple, perquè llavors la nostra part emocional s’haurà refredat i asserenat i podrem ser més assertius). Els conflictes o desenganys del passat no els podem canviar, i són molt tòxics per a una bona comunicació. Sí podem acceptar-los, i decidir què necessitem per tancar el capítol i començar un de nou, mirant què podem fer nosaltres o necessitem demanar a l’altra persona, d’ara cap endavant. Parlar més del present i planificar projectes conjunts.
10. No centrar-se en el resultat, sí en el progrés d’una carrera de fons
És inútil pensar que els conflictes amb una altra persona es poden solucionar després d’una sola conversa o amb actes puntuals (regals, fer un dia alguna cosa que sabem que a l’altra persona li agrada). Cal anar cuidant les converses, els gestos, els detalls i mostres d’afecte, de forma diària, igual com cuidem el nostre jardí preferit. Prenent consciència del progrés que estem fent i que ens apropa al resultat que busquem, igual com si ens entrenéssim per a una carrera de fons.
Com ens deia H.Jackson Brown, “Els homes i les dones de vegades descobreixen que és difícil trobar a la parella desitjable. Pot ser cert. Però hi ha un altre component en la situació: no és suficient trobar a la persona adequada, nosaltres hem de ser la persona adequada”. I és que si volem veure canvis en l’altra persona, primer hem de canviar com actuem nosaltres.
_____
Si t’ha agradat aquesta entrada, pots comentar què t’ha aportat o compartir-la.
Gràcies per la teva atenció i el teu temps!
Si desitges donar un pas ferm per a cultivar el teu benestar emocional i qualitat de vida de forma sostenible, a través de sessions individuals, parlem!.
Visites concertades a Igualada (Barcelona) i online, de dilluns a dijous.
- Què és la Intel·ligència Emocional i com aplicar-la a la feina i a la vida personal? - gener 28, 2024
- 7 falsos mites de la meditació Mindfulness | Roser Claramunt - desembre 6, 2021
- 3 trucs per dominar el perfeccionisme · Roser Claramunt - octubre 30, 2020
2 respostes
Quan portes molt de temps treballant amb persones que no has aconseguit tindre un bon vincle. Pots passar moments tranquils, esperant que tornin, abans o desprès les situacions de confrontament. Al final no saps on va començar el problema, es massa gran i ple d’anècdotes o malentesos de difícil solució
Gràcies per comentar Amanda. Quan es generen dinàmiques que no es parlen en el seu moment, és més complicat. El passat ja no el podem canviar. Si hem de conviure a la feina en el dia a dia, a vegades val la pena centrar-se en “com volem que sigui la relació” a partir d’ara o com podem viure-la millor. Hi ha un llibre que dona moltes pautes a l’hora de gestionar converses crítiques o converses pendents. Es diu “Conversaciones cruciales” de Kerry Patterson i altres autors.