Carrer de Sant Lluís, 14, 08700 Igualada, Barcelona

|

|

|

Temps estimat de lectura: 6 minuts

12 hàbits per canviar als altres que funcionen i no són els que penses

com-canviar-als-altres-parella-blog-roser-claramunt

Temps estimat de lectura: 7 minuts

Les bones relacions personals constitueixen un dels principals factors de benestar emocional. Avui reflexionarem sobre el que planteja el musical d’èxit internacional “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, ja que molt sovint, un dels frens per aconseguir els nostres propòsits és voler canviar els altres, en lloc de canviar nosaltres primer.

Canviar als altres

En la nostra ment, s’han instaurat moltes idealitzacions, gran part d’elles, gràcies a les pel·lícules de cinema, cançons romàntiques, missatges i valors de pares o professors. Quina influència tenen aquestes idealitzacions en les relacions que tenim amb la parella, fills, alumnes, amics, família o companys d’equip?. Fins a quin punt som conscients que aquestes idealitzacions potser són font de desil·lusions i frustracions constants? Són frustracions bidireccionals: Sentim frustració quan ens obstinem a canviar l’altra persona, i no ho assolim. Sentim frustració quan no podem ser tal com som.

El nostre afany per voler canviar als altres, siguin conductes, actituds o hàbits, pot respondre a diverses raons, entre elles:

– Alguna de les característiques o conductes de l’altra persona són el reflex d’allò que no ens agrada de nosaltres mateixos, sovint és inconscient, o potser busquem allò que ens agradaria ser, i, com que no som capaços de canviar nosaltres mateixos, pretenem que canviïn els altres.

– Voler controlar l’altre (a la vegada, originat per inseguretats).

– Autoimatge incoherent: pensem que som d’una manera, quan en realitat, actuem d’una altra.

– Posem les nostres expectatives, excessivament, en l’altra persona.

Canviar als altres o canviar nosaltres primer?

Hem de ser conscients que perquè algú canviï, és imprescindible que vulgui fer-ho. Que canviï l’altra persona no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de l’altra persona. Ningú pot forçar a ningú a canviar o aprendre, si l’altra persona no vol. 

Qualsevol procés de canvi, i, per tant, d’aprenentatge, parteix de l’individu. En conseqüència, només podem aconseguir-ho a través de la nostra consciència, voluntat, perseverança i esforç personal. I això, hem de tenir molt present tant quan vivim un procés d’aprenentatge o canvi nosaltres sols, com quan demanem acompanyament professional.

Quan ens plantegem reiteradament canviar una altra personatenim 3 opcions: enfadar-nos i obsessionar-nos progressivament en el que no ens agrada d’ella, trencar la relació o bé, optar per un enfocament més constructiu, posant en pràctica alguns hàbits.

12 hàbits per canviar als altres

 1. Expressar suport incondicional. Compta amb mi, ja em diràs si decideixes fer-ho o necessites ajuda. No et perseguiré perquè ho facis.

2. Acceptar l’altra persona tal com és. Sense jutjar-la. Cada persona és diferent.

3. Acordar, pactar un camí intermedi, entre ambdues parts.

4. Exterioritzar i compartir el que ens molesta que faci l’altra persona de forma assertiva i dir-li en què i com ens afecta, en primera persona. Parlar de què és el que fa, la conducta que ens molesta o sp greu, en comptes de com és, i del què ens genera (missatges “jo”): Quan fas xxx, jo em sento xxx.
Hem de centrar-nos en els fets, de forma objectiva, sense interpretacions subjectives ni generalitzacions. Dir No m’agrada que facis xxxx … En lloc de … Odio que sempre siguis tan impulsiiu/va, Sempre em poses nerviosa, etc

5. Enfocar-nos a buscar solucions, no en el problema.

6. Valorar-nos pel que som, no pel que és la parella / amistat / familiar, etc o, per com vol que siguem.

7. Crear reforços positius i equitatius i ser més tolerants.

8. Posar l’atenció en els aspectes positius de l’altra persona (essencial en la parella, i encara més, amb els fills o els alumnes), estimulant i potenciant els punts forts.

9. Acceptar que la perfecció no existeix, que cada persona és diferent i que tots podem créixer, aprendre i canviar junts si ens ho proposem nosaltres mateixos de forma voluntària, com una forma d’evolucionar i transformar-nos.

10. Actuar nosaltres mateixos com a model d’allò que volem canviar a l’altra persona. Com deia Mahatma Gandhi “Sigues tu el canvi que vols veure al món”.

11. Assumir que podem canviar. Dir “no puc canviar, soc així” és la postura còmoda. Mentre estiguem vius, podem canviar. L’important és decidir per on començar, posar-nos-hi i perseverar. Ningú ens garanteix que sembrar fins a recollir els fruits sigui fàcil.

12. Canviar nosaltres primer. Estretament relacionat amb el punt anterior, aquest és el nostre hàbit preferit, ja que són els nostres propis petits canvis els que generen altres canvis al nostre voltant. Provem i observem què passa. Descobrirem agradables sorpreses.

Una petita història de Gandhi: Quan podem demanar que l’altra persona canviï?

Un exemple: expliquen que una vegada, una mare va portar el seu fill de 6 anys a casa de Gandhi, i li va demanar que li demanés al seu fill que no mengés més sucre, ja que era diabètic i arriscava la seva vida en fer-ho. Ja no feia cas a la seva mare. Gandhi li va dir: “Em sap greu. Ara no puc fer-ho. Porti el seu fill d’aquí a 15 dies”.   Al cap de dues setmanes va tornar la dona amb el seu fill a casa de Gandhi. Gandhi va mirar al nen als ulls i li va dir: “Noi, deixa de menjar sucre”. La mare, agraïda, li va preguntar: “Per què em va demanar que el portés dues setmanes després? Això l’hi hauria pogut dir la primera vegada.   Gandhi va respondre així: “Fa quinze dies, jo menjava sucre”.

Un altre exemple, els seus 15 minuts no ens deixen indiferents, és el curtmetratge “Validation”:  premiat internacionalment. La història visibilitza de quina manera, el nostre canvi d’actitud i de comportament genera impacte i canvis positius en els altres.   Abans de veure el vídeo, pots preguntar-te en clau de coaching:

* Quina part de responsabilitat tenim en la conducta o actitud de l’altra persona (amistat, parella, fills, alumnes, pares i mares, germans, companys d’equip)?
* Com canviarien les nostres relacions si canviéssim la nostra actitud i provéssim altres tàctiques davant el que “ens molesta” dels altres, posant en pràctica l’escolta conscient, l’empatia i el no judici?

_____

Si t’ha agradat aquesta entrada, pots comentar què t’ha aportat o compartir-la. 
Gràcies per la teva atenció i el teu temps!

Roser Claramunt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

blog Roser Claramunt - bienestar emocional

Hola, soc la Roser

Com a psicòloga coach, t’ajudo a desenvolupar hàbits i habilitats per a conquistar l’equilibri personal i benestar laboral, de forma sostenible en el temps.

Utilitzo estratègies i solucions,
basades en el rigor científic de la psicologia i la neurociència, perquè puguis desenvolupar les teves potencialitats com a persona i com a professional, i viure de forma més conscient i amb major benestar i qualitat de vida.

Categories

Els 3 articles més llegits

Connecta amb mi a xarxes

Enviar whatsapp
1
Reservar cita
Hola 👋 Si vols demanar HORA o saber si puc ajudar-te en allò que estàs buscant, escriu-me. Et respondré l'abans possible.