Carrer de Sant Lluís, 14, 08700 Igualada, Barcelona

|

|

|

Temps estimat de lectura: 6 minuts

7 creences limitants a l’hora d’escollir el camí professional | Roser Claramunt

creences-limitants-orientació-professional-vocacional-blog-roser-claramunt

Temps estimat de lectura: 7 minuts

Totes aquelles opinions o pensaments que assumim com veritat, i que d’alguna forma ens boicotegen o s’interposen a l’hora d’aconseguir els nostres reptes, són creences limitants.

D’alguna forma, aquestes creences són com si tinguéssim “programes mentals” i són heretades, en funció de les vivències, entorn cultural, etc. i sobretot, el què hem escoltat, a la infantesa i adolescència a l’entorn familiar i educatiu. Estan gravades a la memòria, i inconscientment, tenen un impacte molt rellevant en com et mires i perceps les diverses situacions que et trobes a la vida.

L’elecció del camí professional és una de les decisions més difícils, sobretot perquè ens podem bloquejar fàcilment si tenim por a equivocar-nos.

Fa unes setmanes que estic en contacte, tant de forma individual, com en xerrades, amb diferents estudiants que estan decidint què volen estudiar i dedicar-se professionalment.

I m’adono que hi ha “falses” creences o creences limitants molt arrelades, que poden acabar endarrerint l’elecció correcta.

Aquestes són les 7 creences limitants que em trobo més sovint entre els joves:

  1. Creure que si estudies un any o dos una cosa i canvies, has perdut un any.

Aquesta és la creença estrella, la que surt més sovint. L’entorn els hi recorda que “has perdut un any” de la teva vida, diners, esforç, temps, etc. En aquests casos, acostumo a aconsellar acabar el curs sencer sempre que sigui possible, de cara a possibles convalidacions en altres formacions, i també de cara a guanyar resiliència. Crec que és bo mirar les coses des d’altres perspectives i no només en l’aspecte “productiu”. Tot suma, i l’experiència viscuda i autoconeixement de la persona que canvia d’estudis també és important per les següents etapes de la vida.

  1. Creure que la passió o vocació és innata.

La passió requereix sovint moltes hores. Un músic gaudeix més de la música o un fuster gaudeix més del que crea, a mesura que en sap més i s’hi ha passat més hores.

La passió també és una cosa que es construeix, es crea, amb diferents passes. Les persones que coneixen la seva passió des de molt petites, són molt poques. Moltes, ho troben en diferents etapes de la vida, en funció de les accions i decisions preses en diversos moments.

  1. Creure que no t’agradaran totes les assignatures i t’hauràs d’esforçar massa.

Especialment, a secundària, els continguts genèrics es fan més feixucs tenint en compte que no es corresponen gens amb la diversitat de motivacions dels estudiants. Per això, aquelles assignatures de secundària, cicle formatiu, o universitat que ens agraden menys, és important mirar-les com un pont o passaport per tenir més possibilitats per fer allò que vols, poder escollir més fàcilment més endavant. Cal pensar més enllà de les matèries.

  1. Creure que trobaràs la carrera professional perfecta des del primer dia o que el que estudiïs serà per tota la vida.

Si observes al teu voltant, i investigues què han fet moltes persones que podríem anomenar “d’èxit” perquè els agrada el que fan, són persones que han canviat el seu camí professional una o més vegades. Hi ha persones que fan el camí més recte, d’altres, camins amb trencalls. L’important és anar fent passos per acostar-te a allò que et fa sentir bé o t’agrada.

Hem de tenir en compte que, d’una banda, en un món canviant com l’actual, la formació i preparació continua és imprescindible, com adaptació a nous entorns, i també com creixement personal i professional. I, d’altra banda, com diuen els experts, els joves d’avui tindran més d’un projecte professional al llarg de la vida.

  1. Creure que no tens capacitat per fer alguna cosa o que no ho acabaràs.

M’he trobat amb estudiants amb una trajectòria de molt bones notes, i, en canvi, quan diuen que volen estudiar Medicina o altres, els condiciona molt el fet que, en alguns casos puntuals, els seus pares els hi han dit que és molt difícil i que hi ha moltes persones que ho deixen abans d’acabar. I això els fa replantejar i valorar altres opcions més fàcils, encara que no els agradin tant. Escoltem més el nostre cor i intuïció.

  1. Creure que ho hauries de tenir clar com altres amics o amigues, o que ho pots tenir clar fent un test.

Cada persona és diferent. Comparar-nos, sovint afegeix una pressió innecessària. I decidir allò que vols fer, necessita temps. Fa uns anys hi havia 20 o 25 professions. Actualment, hi ha més de 400 opcions. Escollir implica temps d’autoconeixement, d’explorar les teves habilitats i interessos, d’explorar aquelles activitats que se’t donen bé de forma natural encara que tu no els hi dones importància, d’informar-te conscientment i de forma àmplia sobre diverses opcions que et puguin interessar, de parlar amb persones que ja es dediquen a allò que t’atrau, de reflexionar sobre el teu propòsit de vida.

  1. Creure que allò que t’agrada no t’hi podràs guanyar la vida i, per tant, decideixes fer-ho com a afició i punt.

Sovint em trobo amb estudiants que volen dedicar-se a la música o al teatre, però tenen por, diuen, “és que no m’hi guanyaré la vida”, o “no vull formar part de la llista de l’atur dels actors i actrius”.   Aquesta és una de les creences clàssiques que es té com certa perquè l’escoltem constantment de l’entorn.   Si hi donem una volta, ens adonarem que si hi ha d’altres persones que s’hi guanyen la vida, per què no tu?

Com deia Henry Ford, “Tant si creus que pots com si creus que no pots, tens raó”.

Identificar quines pors o creences et frenen, i transformar-les en opcions que et puguin ajudar a aconseguir allò que vols, és una de les fases claus d’un procés de coaching, sigui quin sigui el teu objectiu o repte.

_____

Si t’ha agradat aquesta entrada, pots comentar què t’ha aportat o compartir-la. 

Gràcies per la teva atenció i el teu temps!

Roser Claramunt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

blog Roser Claramunt - bienestar emocional

Hola, soc la Roser

Com a psicòloga coach, t’ajudo a desenvolupar hàbits i habilitats per a conquistar l’equilibri personal i benestar laboral, de forma sostenible en el temps.

Utilitzo estratègies i solucions,
basades en el rigor científic de la psicologia i la neurociència, perquè puguis desenvolupar les teves potencialitats com a persona i com a professional, i viure de forma més conscient i amb major benestar i qualitat de vida.

Categories

Els 3 articles més llegits

Connecta amb mi a xarxes

Enviar whatsapp
1
Reservar cita
Hola 👋 Si vols demanar HORA o saber si puc ajudar-te en allò que estàs buscant, escriu-me. Et respondré l'abans possible.