Temps estimat de lectura: 8 minuts
En moments d’incertesa i canvi, enfocar l’atenció i l’energia en allò que depèn de nosaltres, és imprescindible per reduir la por i ansietat, ser proactius i fer que les coses passin.
La proactivitat es defineix com l’actitud en la qual les persones o organitzacions assumeixen el ple control de la seva conducta de manera activa, fent prevaler la llibertat d’elecció sobre les circumstàncies del context. Qui va encunyar aquesta paraula va ser el neuròleg i psiquiatre Vicktor Frankl, que va sobreviure als camps de concentració nazis, en el seu llibre “L’home a la recerca de sentit” en 1946 i que et recomano encaridament si encara no ho has llegit. Més tard, va anar Stephen Covey, qui gràcies al seu reeixit llibre “Els 7 hàbits de les persones altament efectives”, va popularitzar el concepte, a través dels cercles d’atenció/control, d’influència i de preocupació o no control. Covey va analitzar els hàbits que diferenciaven les persones efectives de les no efectives, i es va adonar que les persones proactives que centraven el seu esforç en allò que sí que podien fer, aconseguien millors resultats en l’ambit personal i professional.
Per a prendre consciència del nostre nivell de proactivitat podem preguntar-nos en què invertim la nostra atenció, temps i energia. Tots tenim diverses preocupacions: salut, treball, economia familiar, educació dels fills, deute públic, les notícies dels informatius, etc. Si les analitzem totes, comprovarem que moltes d’elles estan fora del nostre control i unes altres sobre les quals sí que podem actuar directament o influenciar a través d’altres persones.
Els problemes, reptes o situacions que afrontem habitualment, es troben en una d’aquestes tres zones:
- Zona de control directe o cercle d’atenció: Implica la nostra pròpia conducta, la qual cosa depèn de nosaltres mateixos directament i és on hem de dedicar la nostra energia, temps i atenció. Aquí és on hauríem de dedicar la major part del temps.
- Zona de control indirecte o cercle d’influència. Podem influenciar a altres persones perquè actuïn de manera diferent, mobilitzant-nos, sumant-nos a causes concretes, per a tenir un impacte en una situació en la qual hi ha una part que depèn de l’altra persona o dels altres. Aquí és on hauríem de dedicar una part del nostre temps.
- Zona de no control o cercle de preocupació. Situacions o problemes sobre els quals no podem fer res en un moment concret, com per exemple, els fets passats, la incertesa en determinats contextos, etc. Aquí és on hauríem de dedicar el mínim temps possible. En aquest cas, la qual cosa hem d’analitzar i decidir és quins aspectes podem traspassar a la zona d’influència o d’atenció/control, per a començar a planificar accions per a solucionar-ho. I, algunes de les preguntes que ens podem fer són:
1. Què puc fer per a solucionar aquesta situació, o per a contribuir al fet que aquesta situació concreta millori?
2. En quin percentatge depèn de mi?
3. Quin suport –persones o recursos – necessito per a fer-ho?
4. Què faria si no tingués por?, Què faria si no hi hagués conseqüències?
5. Quin és el primer pas? Quan i com ho faré?
Si centrem els nostres esforços en aquelles coses on sí que podem actuar o influenciar, estarem fent un bon ús de la nostra energia, tindrem major sensació de control de la situació, estarem ampliant el nostre camp d’acció i d’influència, i, per tant, estarem reduint la intensitat del cercle de preocupació o zona de no control. D’aquesta forma, augmentem la nostra capacitat de resiliència i tindrem millor gestió emocional de les situacions a les quals hàgim d’enfrontar-nos.
En canvi, si ens centrem en coses que estan dins de l’àmbit de preocupació, ens abandonem, bloquegem i ens quedem sense energia per a actuar on sí que tenim control directe.
En funció de la zona on centrem els esforços i energia, serem persones predominantment proactives o persones predominantment reactives:
Les persones que actuen de manera PROACTIVA, centren els seus esforços en el cercle de control i d’influència, es dediquen a les coses respecte a les quals poden fer alguna cosa. Prenen la seva pròpia responsabilitat, són positives, actuen amb planificació. Amplien el cercle, generant energia positiva que en combinar-se amb major dedicació de temps i acció en les àrees en les quals poden actuar, i, per tant, alimenten la sensació de control, gestionant millor les emocions i reduint el malestar i/o ansietat que provoca la incertesa.
Les persones que actuen de manera REACTIVA, centren els seus esforços en el cercle de preocupació, enfocant-se en la culpa a altres persones, en els problemes del context, les queixes i en circumstàncies sobre les quals no tenen cap control. Se centren en tot l’extern generant energia negativa que en combinar-se amb la menor dedicació de temps i acció en les àrees en les quals es pot fer alguna cosa, causen una reducció del cercle d’influència o d’atenció.
El nostre cervell està dissenyat per a sobreviure, i s’anticipa, generant ansietat, en l’escenari més negatiu per a protegir-nos i perquè puguem adaptar-nos. En general, tots tenim un guió o expectatives sobre la vida, la feina, la parella, la família, sobre nosaltres mateixos. Però com deia Lennon, “la vida és allò que ens passa, mentre fem altres plans”.
6 CLAUS PER A RELATIVITZAR I GESTIONAR MILLOR LA INCERTESA
1. Preguntar-nos què depèn de nosaltres en allò que ens preocupa. Hi podem fer alguna cosa? I si és que sí centrar-nos en allò que podem fer. Si dediquem l’energia i l’atenció a coses on no podem actuar, que no depenen de nosaltres, estem perdent la nostra energia i creix la preocupació.
2. Observar la situació des de la distància (o bé imaginant que estem sobrevolant la situació, com si fóssim una àliga, o imaginant-nos què en pensarem d’això que ens preocupa actualment d’aquí a 10 anys.
3. Planificar / preveure un pla d’acció si allò que pensem que pot passar i que ens preocupa, passa de debò. Com que estem actuant des d’allò que podem fer, ens dona sensació de control, i guanyem tranquil·litat.
4. Agrair allò que si tenim, centrant l’atenció en allò que tenim, allò que vivim, per senzill que sigui, més que en allò que ens falta. Quan perdem alguna cosa important (salut, amic o familiar, feina, etc) és quan ens adonem del seu valor. Per què no celebrar-ho en el dia a dia i tenir-ho més present quan ho tenim?
5. Informar-nos / preparar-nos al màxim sobre la situació que ens preocupa. Tot és aprenentatge, i sempre ens pot ser útil. Analitzar i aprendre de situacions ja viscudes.
6. Tornar al moment present, estar a l’aquí i ara. El Mindfulness convida a fer atenció a allò que està passant mentre està passant, al moment present. I davant d’una situació complexa o difícil, centrar l’atenció en allò que depèn d’un mateix. El neguit sorgeix sovint de no poder controlar, allò que no és controlable. En moltes situacions, podem fer alguna cosa, per provocar canvis o trobar solucions. En les que no, es convida a acceptar-ho, des de l’amabilitat i a conviure-hi. El psicòleg Carl Jung deia que “Allò al que ens resistim, perdura. Allò que acceptem, es transforma”.
Confuci deia “Si els problemes tenen solució, de què et preocupes?. I si no la tenen, per què et continues preocupant?”. No és fàcil no preocupar-se, però també és veritat, que sovint, fa que ens sentim malament i ens paralitzem per actuar. I això, tampoc soluciona gran cosa, no trobes?, què en penses?
_____
Si t’ha agradat, pots comentar què t’ha aportat o compartir-ho amb qui li pugui resultar útil.
Gràcies per la teva atenció i el teu temps!
Si desitges donar un pas ferm per a cultivar el teu benestar emocional i qualitat de vida de forma sostenible, a través de sessions individuals, parlem!.
Visites concertades a Igualada (Barcelona) i online, de dilluns a dijous.
- Què és la Intel·ligència Emocional i com aplicar-la a la feina i a la vida personal? - gener 28, 2024
- 7 falsos mites de la meditació Mindfulness | Roser Claramunt - desembre 6, 2021
- 3 trucs per dominar el perfeccionisme · Roser Claramunt - octubre 30, 2020
4 respostes
Si que és cert que en alguns moments de la vida algunes persones centren els seus esforços en situacions que no depenen d’ells i gasten tanta energia que queden bloquejats sense capacitat de reaccionar per resoldre les situacions que depenen totalment d’ells. Estan immersos en la preocupació contínua i no tenen capacitat ni de reacció, ni de decisió. Entren en una espiral de victimisme i impotència.
Jo crec que aquesta conducta es pot revertir, però també soc de l’opinió que des del naixement ja degut a l’herència genetica i altres factors, unes persones són més proactives que altres i costarà més esforços els que son naturalment reactius per canviar la conducta.
Gràcies per la teva aportació Dolors. Efectivament, algunes persones són més proactives que d’altres. Com dius, és qüestió de més dedicació, tenint en compte que el cervell té plasticitat i per tant, una alta capacitat d’entrenament. Fins aviat, Rpser
Bon dia,
Soc d’una generació on no havia medis, mitjans ni eines per ajudar a entendre situacions, sentiments ni lluitar i educar fragilitats. Si tenies un problema el resolies com sabies. Ningú et feia acompanyament ni posava mitjans per saber com resoldre aquestes situacions que et bloquejaven. Es per això que trobar ajuda com ara amb el Mindfullnes m’ajudarà a saber com afrontar i actuar de manera proactiva
Gràcies per comentar Yolanda! Fantàstic que comencis a practicar-ho…És senzill i alhora, molt efectiu. La constància és la clau. Una abraçada, Roser