Temps estimat de lectura: 5 minuts
Feia moltes setmanes que no em posava a escriure en aquest blog. He estat immersa en un món de distraccions, algunes conscients i necessàries motivades per projectes engrescadors, altres potser no tant. Vivim en un món de distraccions, i enfocar-nos és cada vegada més necessari. I oblidem que els moments són únics i irrepetibles. Avui voldria compartir una petita anècdota que vaig viure un dia qualsevol, en una terrassa de restaurant qualsevol, i que té a veure amb el canvi d’hàbits en la comunicació personal i professional, arran de les noves tecnologies i aquest objecte omnipresent i com una “extensió de la mà”, anomenada mòbil.
Quan menjo sola, m’agrada observar les altres taules i observar les persones, com gesticulen, intentar esbrinar de què parlen o quina relació tenen. I em vaig fixar en una parella, a l’altra punta de les taules. Al seu costat, hi havia un cotxet amb un nadó. Semblaven molt engrescats en la conversa, movien les mans, es miraven als ulls, somreien.
Vaig continuar analitzant les altres taules. I em va cridar l’atenció, la taula que tenia just al costat. Hi havia una parella de mitjana edat amb una noia adolescent. El pare estava escrivint missatges al mòbil, la filla mirant Instagram sense aixecar la vista de la pantalla, amb l’índex esquerre passant fotos, i amb la dreta, posant-se el menjar a la boca sense veure’l. La mare, observant dreta i esquerra, posant cara de circumstàncies, tal vegada, avorrida i alhora, amb la mirada al buit.
La tercera taula que vaig analitzar, just al davant meu, un noi i una noia, estaven asseguts costat per costat, amb una cervesa al davant, i cadascú estava al seu món, amb els ulls a la seva pantalla.
Vaig decidir tornar a observar les mateixes persones, més detingudament, i em vaig adonar que la parella que semblava tan concentrada parlant, estava parlant amb signes. I tot d’una, vaig entendre perquè la seva comunicació era tan apassionada.
Potser sí, potser sí que els humans preferim fer les coses quan hi ha obstacles. Em va fer pensar, com quan estàs amb afonia, i tens aquelles ganes immenses de parlar i no pots. La parella que parlava amb signes, tenia molt a comunicar-se, i sobretot, estava present en el moment que estava vivint, amb cos, ment i cor. En canvi, les altres persones, tenien el cos a la cadira; la ment i el cor, ves a saber on.
Però, què passaria si de cop, aquestes persones que no treuen el cap de la pantalla, mentre estan a vint centímetres de l’altra persona, s’imaginessin que potser no la tornaran a veure mai més i que aquell moment és únic i irrepetible?
Vivim en un món de distraccions. I crec que tenim dos reptes clau, si volem cuidar la comunicació personal i les relacions:
1. Estar realment presents, amb l’altre, i,
2. Aconseguir que el mòbil ens acosti als que tenim lluny, i a la vegada, evitar que ens allunyi dels que tenim a prop.
Les noves tecnologies ens aporten realment moltes coses positives, i ens poden facilitar moltes coses. Però, també tenen els seus riscos, en la qualitat de la comunicació interpersonal. I fer petits gestos per a un millor ús en la vida quotidiana els pot minimitzar. A més a més de l’autoregulació emocional, cal tenir cura de l’autoregulació digital.
En els cursos de Mindfulness, sovint, convido al fet que les persones, deixin el mòbil tancat durant unes hores a la setmana, de forma intencionada. Com un exercici més. I que observin què fan diferent. Com se senten. Quins pensaments els hi venen. I m’agrada quan rebo algun whatsapp o correu-e d’alguna d’aquestes persones, per explicar-me que ho han posat a la pràctica i ho han convertit en un hàbit setmanal.
I tu, t’animes a fer aquest exercici? Si ho proves, m’encantarà saber què has fet diferent, o quins pensaments t’han vingut. Especialment, els primers cops que ho facis. Gràcies!
Article adaptat de l’original i publicat prèviament a L’@anoiadiari. Podeu veure’l en aquest enllaç.
_____
Si t’ha agradat, pots comentar què t’ha aportat o compartir-ho amb qui li pugui resultar útil.
Gràcies per la teva atenció i el teu temps!
Si desitges donar un pas ferm per a cultivar el teu benestar emocional i qualitat de vida de forma sostenible, a través de sessions individuals, parlem!.
Visites concertades a Igualada (Barcelona) i online, de dilluns a dijous.
- Què és la Intel·ligència Emocional i com aplicar-la a la feina i a la vida personal? - gener 28, 2024
- 7 falsos mites de la meditació Mindfulness | Roser Claramunt - desembre 6, 2021
- 3 trucs per dominar el perfeccionisme · Roser Claramunt - octubre 30, 2020
